9-O: Front al feixisme i l’estat burgés, poder obrer als carrers

Hui, 9 d’Octubre, es la Diada del País Valencià, i és en aquest dia quan més hem de defendre i reivindicar la nostra identitat com a poble i la nostra cultura. Una defensa que s’ha de fer sempre des de la integració i no des de l’exclusió. Sabent que el nostre caràcter de classe treballadora va íntimament lligat a la reivindicació que fem d’aquest dia. No podem reivindicar la nostra Diada des d’una òptica reaccionària o com un fet històric, reivindiquem el 9 d’Octubre com a dia d’un territori que pateix una manca d’infraestructures total que impedeix una vertebració territorial que ens permeta augmentar els nostres lligams i desenvolupar-nos. D’un territori que està enfocat exclusivament al turisme i que ens dona una temporalitat molt elevada a la classe treballadora i ens enfonsa en la precarietat. D’un territori que ha estat saquejant-se durant molts anys per governs de diversos colors que no han dubtat en omplir-se les butxaques a costa dels nostres impostos. Per tot açò aprofitem aquest 9 d’Octubre per a reivindicar un model territorial totalment diferent al País Valencià.

El mateix succeeix amb la cultura i la nostra llengua. Duem anys veient com aquesta és totalment menyspreada, com la cultura valenciana queda relegada a fets als pobles, i no com el que és: l’expressió de tot un poble. El País Valencià és més que Falles o Moros i Cristians. El País Valencià compta amb una gran riquesa cultural que hem de defensar, mantindre i potenciar. Som terra de rondalles i contes, de cantautors, d’autors de grans llibres, som una terra que no pot veure com la seua cultura es redueix a uns dies a l’any i que es veu constantment insultada i arraconada.

I que dir de la nostra llengua, una llengua que pel sol fet d’existir ja pareix que ofèn. Una llengua que ha patit de tot, i que actualment se la pretén marginar i reduir a la mínima expressió. Hem de defensar el valencià com el que és: la llengua de tots els valencians. Hem de condemnar les polítiques que augmenten la diglòssia i que converteixen el debat sobre el valencià en un debat reaccionari que ens du a enfrontaments entre territoris i no a una unitat de la llengua amb tots els territoris que la parlen. La defensa del valencià és fonamental, i ara més que mai.

Altra qüestió fonamental de la que cal parlar aquest 9 d’octubre, és la impunitat de l’extrema dreta i el feixisme a la nostra terra. Hi ha moltíssims casos d’agressions i també de la impunitat de l’extrema dreta i el feixisme aquests anys, però potser en podem destacar dos pel seu caràcter ideològic: l’assassinat del jove comunista -militant del MCPV- Miquel Grau a Alacant, l’any 1977. Fou assassinat per un militant de Fuerza Nueva. L’assassí de Miquel Grau, Miguel Ángel Panadero Sandoval, fou indultat pel govern d’Adolfo Suárez al 1979 i la seua pena es va reduir, sent alliberat de la presó l’any 1982. Altre cas és el de Joan Fuster, que va patir varis intents d’assassinat amb bombes al seu domicili, sense condemnes firmes o investigacions serioses al respecte.

La violència no va parar, i als 90 se van donar els assassinats de joves revolucionaris i antifeixistes: Guillem Agulló en va ser el més conegut, però en podríem nomenar-ne més. Durant anys s’han donat altres tants casos de joves antifeixistes, valencianistes i revolucionaris atacats, amb nul·les conseqüències jurídiques per als agressors. L’Estat burgés mostrava l’arrelament del blaverisme a la seua estructura judicial i política, i també mostrava la connivència amb la facció més reaccionària de la burgesia per tal de parar i combatre el moviment que se donava als carrers.

En tenim molts més casos posteriors, però cal destacar un: l’Operació Panzer i el Frente AntiSistema. Cal destacar-ho perquè eren un grup neonazi molt actiu en la persecució a l’esquerra, els migrants etc., i a més contaven amb un arsenal que mostrava clares implicacions amb membres de les forces armades de l’estat espanyol. A més, un dels implicats era l’assassí de Guillem Agulló, Pedro José Cuevas, que després de 4 anys a la presó va eixir -la condemna era de 14 anys-. No sols se lliuraren de condemnes, sinó que foren indemnitzats per destrucció de material, ja que per un “error”, les armes foren destruïdes abans del tancament judicial del cas.

En l’actualitat tenim l’exemple recent de les agressions del 9 d’octubre de l’any 2017, quan grups organitzats d’extrema dreta i feixistes van atacar la manifestació del dia del País Valencià, agredint brutalment a molts joves progressistes, revolucionaris etc. És evident la vinculació d’aquestes agressions amb els grups reaccionaris actius de la ciutat de València: estaren implicats elements d’España 2000, Alianza Nacional, els Yomus etc. De moment hi ha quasi 30 imputats, però açò no significa res. Per descomptat, no podem confiar en les institucions de la burgesia que promociona i protegeix a la reacció valenciana.

Com a valencians de classe treballadora que som, hem de reivindicar un País Valencià lliure de racisme, lliure de xenofòbia, lliure de tots els reaccionaris que la burgesia defensa o blanqueja. Hem de reivindicar un País Valencià en mans de la classe treballadora, on tot el poder siga nostre, i on el capitalisme i la burgesia siguen cosa del passat. No podem confiar en l’estat burgés que ja va promocionar al passat aquests grups feixistes i d’extrema dreta, i que a dia de hui segueix blanquejant-los. Sols podem confiar en la unitat de classe, en el poder obrer front al feixisme i l’Estat burgés.